PENSAMENTS

Menor Estranger No Acompanyat.  És qui ets. Una etiqueta que t'acompanyarà sempre. Mai més seràs només un menor d'edat. D'ara en endavant, seràs forà aquí i seràs forà allà.  No tindràs nom ni cognoms; podràs, però, conservar la teva nacionalitat. Esdevindràs part d'un col·lectiu uniforme i se't tractarà com a tal. T'odiaran i et tindran por. I, tu, tu t'hauràs de defensar i treballar el triple que la resta de menors per demostrar que ets diferent, que no ets com ells. Benvingut a la lluita contra l'estigmatització social! No has tingut una vida fàcil. Has hagut de deixar tot enrere: els amics, la família,... casa teva. Has decidit canviar el teu destí i escapar de la pobresa, la fam i les guerres. Aprens ara que al 1948 es va signar quelcom anomenat Declaració Universal dels Drets Humans. Mai n'havies sentit a parlar. Hi ha tants contrasts... No tens una vida fàcil. No la tindràs. El teu color de pell et farà més vulnerable: gaudiràs poc de la presu...

 S.XXI -- Pensava que no hauria mai d'escriure sobre aquest tema. Pensava que ho havíem entès. Pensava que la societat havia avançat. No, no ho hem fet.  El Suprem dels EUA és a punt d'il·legalitzar l'avortament. Aquí, sembla que ens ho estem tornant a qüestionar. Els drets de les dones són a res de patir un retrocés.  Assassina! Ets una irresponsable! Com si avortéssim per gust... com qui no té res a fer i decideix tallar-se els cabells. "Tinc moltes ganes de ser sedada, però no tantes com de sagnar durant setmanes". Sona absurd, oi? Ho és. Crec que és essencial entendre que NINGÚ avorta perquè no té res millor a fer. No, tampoc és el nostre mètode anticonceptiu preferit. Ja prou dur és prendre aquesta decisió com per anar criminalitzant les valentes que donen el pas. Per tant, parem d'atacar les persones que decideixen lliurement què fer amb el seu cos. És que està matant una persona! Quan esdevenim persones? Tens tu la resposta? Posats a filar prim, no et...

Camines i només veus totxanes perfectament alineades. Un horitzó d'edificis i formigó. Una uniformitat sense caràcter. On pares? No ho saps. No el reconeixes. El poble no és el mateix. Han venut la seva essència com si d'una partida de Monopoly es tractés. No tot s'hi val.  Quin preu hem de pagar per créixer? Per què volem més habitants? La natura, els solars i les construccions històriques esdevenen blocs de pisos sense personalitat. És aquest el model de municipi que volem? La recaptació de l'IBI i d'altres taxes municipals incrementarà, però què farem amb tots aquests diners? Més edificis? I els habitants actuals, com se'n beneficiaran? La construcció massiva i poc planificada d'habitatges arrabassa la identitat dels pobles. Es trenca amb la línia estètica. S'elimina la idiosincràcia del muncipi. Mica en mica, ens l'anem sentint menys nostre. Ens sentim menys part d'ell. Han esborrat els records i erradicat els espais que antany eren de vida i...

Empra-la.  Escolta-la. Parla-la. Estima-la. És la teva llengua. És el català. La hipòtesi de Sapir-Whorf ens explica que la llengua determina el pensament. Aleshores, preguntem-nos: si el català desapareix, què pensarem? Les llengües són molt més que quatre mots inconnexos. El llenguatge ens permet percebre, entendre i expressar: és una eina que transforma les diferents societats. Sovint, la seva importància i el seu poder són imperceptibles; no ens n'adonem i ens oblidem de cuidar la nostra llengua. Protegir el català és imprescindible per ser. Cal comprendre que la llengua és cultura i història. És un símbol d'identitat. La llengua està estretament lligada als habitants del territori que la parlen. És el mitjà a través del qual un grup es comunica i s'unifica. Les llengües, i el català en aquest cas, són eines de força, lluita i resistència: donen sentit a qui som. Per què penseu sinó que s'imposava la llengua de l'estat colonitzador a tots aquells territoris colo...

 La cadireta, la pagueta, els interessos personals, els interessos partidistes, orgulls, corrupció,... i, mica en mica, anem embrutant la política. La gent ja no hi creu. Ha perdut el seu significat. Entenc la política com una de les eines més poderoses per millorar la societat. Em sap greu però, que no tothom l'entengui així. Em sap greu que no es miri per la gent. Em sap greu que, en molts casos, s'hagi convertit en un joc d'adults egoistes. La política és la gent. La política és escoltar. La política és creativitat per trobar solucions a les problemàtiques amb què es troba la societat. La política són ganes, il·lusió i esperança. La política és voler que el conjunt d'un territori avanci sense deixar enrere cap individu. La política és estimar el que t'envolta. Qui no entén això, qui no sent aquesta vocació, no ha d'estar en política. No, la política no és per a tothom. La política és per qui es forma, la política és per qui la viu. No es pot exercir cap alt c...

Carrers atapeïts de joves que caminen sense anar enlloc. Els grans se'ls miren amb indiferència. Cau la nit i comença la gresca. L'endemà, els "botellots" esdevenen notícia altra vegada. Comentaris a taula:  "Què farem amb aquest jovent? Si han de dependre d'ells les nostres pensions... A la seva edat, jo estudiava, treballava, ajudava a casa i ja estava buscant pis per anar a viure amb la parella. Ells, en canvi,... vaja, només surten de festa. No valoren res, ho volen tot fet. No volen ni estudiar ni treballar. Estan tot el dia entre pantalles, és l'únic que saben fer: penjar fotos a Instagram [...]" És fàcil criminalitzar els joves. El "blame game" se'ns dona bé. Potser, però, cal anar una mica més enllà i assumir responsabilitats com a societat. No tot és blanc o negre. D'entrada, és necessari preguntar-nos si és just englobar tots els joves en el mateix sac. És la realitat que ensenyen els mitjans una mostra representativa del ...