LA PARTICULARITAT DELS POBLES

Camines i només veus totxanes perfectament alineades. Un horitzó d'edificis i formigó. Una uniformitat sense caràcter. On pares? No ho saps. No el reconeixes. El poble no és el mateix. Han venut la seva essència com si d'una partida de Monopoly es tractés. No tot s'hi val. 

Quin preu hem de pagar per créixer? Per què volem més habitants?

La natura, els solars i les construccions històriques esdevenen blocs de pisos sense personalitat. És aquest el model de municipi que volem? La recaptació de l'IBI i d'altres taxes municipals incrementarà, però què farem amb tots aquests diners? Més edificis? I els habitants actuals, com se'n beneficiaran?

La construcció massiva i poc planificada d'habitatges arrabassa la identitat dels pobles. Es trenca amb la línia estètica. S'elimina la idiosincràcia del muncipi. Mica en mica, ens l'anem sentint menys nostre. Ens sentim menys part d'ell. Han esborrat els records i erradicat els espais que antany eren de vida i de trobada. La deixadesa comença a fer-se palesa. Tot roman més brut i descuidat. Assassinen progressivament les entitats i associacions que mantenien viva la joia als carrers i les places. Es perd l'orgull i el sentiment de pertinença. La il·lusió esdevé nostalgia. Entrem en un procés de deshumanització esfereïdor. 

Els pobles s'han d'entendre amb la seva particularitat. Les cases, els camins, les places, els parcs, els elements naturals, els monuments històrics,... no poden ser oblidats. El disseny dels municipis està estretament lligat a la identitat dels mateixos i a la dels seus habitants. Si aquesta es perd, no ens queda res. L'urbanisme té el poder de modificar la societat. Per aquest motiu, és essencial que els ciutadans puguin participar activament en els plans d'ordenació urbanística municipal i decidir el present i futur del seu municipi. Hem de ser capaços de combinar espais de tota mena: habitatge, comerç, restauració, esport, natura, lleure,... Hem de ser nosaltres. Els municipis no es poden convertir en ciutats dormitori: disposem de la tecnologia i eines suficients per evitar-ho.

Cal prendre consciència de la importància de la nostra essència. Cal vetllar per la particularitat dels pobles i no vendre-la a canvi de quatre efímers calers. Ser qui som no té preu. Treballem per tornar a aquells carrers que riuen i ploren, per les places que ens abracen, per les cases que enyoren i emocionen i pels pobles que ens enamoren i ens fan sentir.