ASSASSINA! ÉS UN ÉSSER HUMÀ!

 S.XXI -- Pensava que no hauria mai d'escriure sobre aquest tema. Pensava que ho havíem entès. Pensava que la societat havia avançat. No, no ho hem fet. 

El Suprem dels EUA és a punt d'il·legalitzar l'avortament. Aquí, sembla que ens ho estem tornant a qüestionar. Els drets de les dones són a res de patir un retrocés. 

Assassina! Ets una irresponsable! Com si avortéssim per gust... com qui no té res a fer i decideix tallar-se els cabells. "Tinc moltes ganes de ser sedada, però no tantes com de sagnar durant setmanes". Sona absurd, oi? Ho és. Crec que és essencial entendre que NINGÚ avorta perquè no té res millor a fer. No, tampoc és el nostre mètode anticonceptiu preferit. Ja prou dur és prendre aquesta decisió com per anar criminalitzant les valentes que donen el pas. Per tant, parem d'atacar les persones que decideixen lliurement què fer amb el seu cos.

És que està matant una persona! Quan esdevenim persones? Tens tu la resposta? Posats a filar prim, no et masturbis: hi ha projectes de persona que mai ho arribaran a ser. Trobo que és un debat interessant, jo tampoc tinc la resposta. Tinc però, dues coses clares. La primera: no és assassinat si encara és al ventre. La segona: ben poc us importen les vides.

Quants de vosaltres no mengeu carn? Quants de vosaltres porteu roba elaborada en fàbriques amb condicions inhumanes? I el coltan dels vostres mòbils? Quants de vosaltres mirareu el mundial de Qatar malgrat els milers de morts que està generant?

De debò, què us amoïna? És la vida d'un fetus allò que no us deixa dormir? O és, més aviat, la pèrdua de control sobre la dona lliure? Si més no, curiós d'analitzar i treballar.

És només aleshores quan entendrem que l'objecció de consciència no té pas sentit en aquests casos. Cal reeducar tots els metges que la practiquen i oferir un termini per tal que deixin de ser objectors de consciència en aquests casos. És una forma de violència masclista estructural que cal erradicar.

Diferents estudis confirmen una relació de causalitat entre l'avortament i la taxa de criminalitat: vint anys després de legalitzar l'avortament, es redueix el nombre de crims. Crec que això ens ha de fer pensar en quiens condicions creixerien aquests infants, en les creixents desigualtats que il·legalitzar l'avortament suposaria i en el patiment físic i psicològic de totes aquestes mares. I, tampoc ens enganyem, il·legalitzar l'avortament tampoc reduirà dràsticament el nombre d'avortaments practicats; senzillament, es recorrerà a mètodes més perillosos i agressius per tal de poder avortar. Il·legalitzar l'avortament no ens aporta res bo com a societat.

Per tant, el dret a l'avortament ha de ser inqüestionable i és necessari que dotem els territoris amb les eines necessàries per tal de poder practicar-lo amb seguretat, acompanyament i garanties. Cal que implementem programes d'educació sexual a escoles i institucions públiques. Cal que invertim en recerca per trobar mètodes que facilitin l'avortament. És un problema que afecta a més del 50% de la població mundial i hi hem de posar remei.

El dret a l'avortament. Els mitjans que ho fan possible. Una sanitat pública, gratuïta i de qualitat. L'educació sexual. La recerca. Són fonamentals i s'han de defensar.