MENA

Menor Estranger No Acompanyat. 

És qui ets. Una etiqueta que t'acompanyarà sempre. Mai més seràs només un menor d'edat. D'ara en endavant, seràs forà aquí i seràs forà allà. 

No tindràs nom ni cognoms; podràs, però, conservar la teva nacionalitat. Esdevindràs part d'un col·lectiu uniforme i se't tractarà com a tal. T'odiaran i et tindran por. I, tu, tu t'hauràs de defensar i treballar el triple que la resta de menors per demostrar que ets diferent, que no ets com ells.

Benvingut a la lluita contra l'estigmatització social!

No has tingut una vida fàcil. Has hagut de deixar tot enrere: els amics, la família,... casa teva. Has decidit canviar el teu destí i escapar de la pobresa, la fam i les guerres. Aprens ara que al 1948 es va signar quelcom anomenat Declaració Universal dels Drets Humans. Mai n'havies sentit a parlar. Hi ha tants contrasts... No tens una vida fàcil. No la tindràs.

El teu color de pell et farà més vulnerable: gaudiràs poc de la presumpció d'innocència, tindràs més possibilitats de ser enviat a presó o deportat, tindràs mil traves amb els papers, molts propietaris no et voldran llogar el seu habitatge, moltes feines rebutjaran el teu cv només per la imatge o el cognom,... et tractaran diferent, et discriminaran, patiràs el racisme institucional que tan arrelat està. Els nostres mals seran culpa teva.

O, potser, no ho seran. Les fal·làcies, mica en mica, s'aniran esmicolant.

Fem un petit recull de dades:

• Segons un informe dels Mossos d'Esquadra publicat el 2019, el 82% dels MENA a Catalunya d'aleshores no havien comès mai cap delicte ni havien estat investigats. 
• Segons la memòria de la Fiscalia, l'any 2018, un 94.1% dels MENA arribats a Girona i un 83.1% dels arribats a Barcelona eren veritablement menors d'edat. 
• Segons Amnistia Internacional, els diners destinats als MENA suposen anualment un 0.002% del PIB.

És fàcil mirar cap a una altra banda i iniciar aquest blame game que ens eximeix de qualsevol responsabilitat. Evita que revisem i canviem les nostres conductes. És més senzill culpar el MENA que culpar el sistema. Malauradament, però, aquesta és una solució poc ètica, no massa efectiva i inviable a llarg termini.

Un dia, entendrem que no tenim altra opció. Deixarem enrere el populisme i les mentides dels mitjans. Analitzarem les dades i serem crítics. Prendrem consciència de la realitat i reconeixerem els nostres errors. Ens adonarem que la societat està malalta i buscarem remeis per tal de curar-la. Serà un procés de deconstrucció i petits sacrificis. A nivell municipal, a nivell global. Tot canviarà. Esperem que aquest dia sigui aviat...

Mentrestant, i tocant de peus a terra, podem realitzar accions que, mica en mica, transformin l'ideal en la nostra realitat. No cal que ens quedem de braços creuats. Podem fer petites passes:

• No jutgem ningú pel seu origen, revisem els nostres estigmes i prejudicis
• Tractem tothom de la mateixa manera: estalviem-nos segons quins comentaris, siguem amables, diguem bon dia i moltes gràcies
• Fem-los sentir part del municipi, de les diferents entitats
• No els discriminem, ajudem-los: siguem una mica més empàtics
• [...]

Els MENA, malgrat utilitzem un acrònim deshumanitzador per sentir-los llunyans a nosaltres, no deixen de ser persones com tu i jo. No ho oblidis. Revisa't.