EL VALOR DE LES VIDES HUMANES

No, no tots valem el mateix. Tu tens un preu; jo en tinc un altre. Són diferents. La quantitat de llàgrimes vessades (o de càmeres) el dia que marxem ens farà conscients de quant valem.

Hi ha determinats factors que fan elevar/baixar aquest preu. La procedència, el sexe i la butxaca són potser, segons el meu parer, els factors que més el marquen. Són tots factors aliens a nosaltres.

Com comprendreu, la vida de vint europeus fumant tabac en un creuer té més pes que la vida de cinc-centes indonèsies treballant a les plantacions. Tots ens escandalitzarem si aquest vaixell xoca (cert és també que no deixa de ser una realitat més propera a la nostra amb la qual ens és més fàcil sentir-nos identificats) però, segurament, farem la vista grossa si moren les segones. Endevinem doncs, quina de les dues notícies encapçalarà els titulars d'arreu, oi?

No sé què voleu que us digui... De debò que no tinc paraules... És injust! Massa injust!

Crec que l'arrel de gran part dels problemes existents al món actualment radica aquí. Considerem que hi ha éssers humans superiors a d'altres, i és aquesta creença la que ens condueix a perpetuar conductes tan cruels. Per què generem guerres? Per què no ens amoïnem d'aquells que passen gana?  Per què els explotem? Per què tanquem les fronteres? Per què no ens ajudem? Per què no ho intentem fer bé?

La resposta és clara: no tots valem el mateix. Vaja, de fet, tots en el moment de néixer, hauríem de valer el mateix. Però no ens enganyem, veiem diàriament com no és així. Cal reconvertir aquesta manera d'entendre el món, cal que deconstruïm els prejudicis, les imatges i les idees que tenim establertes. Cal llegir, conèixer, descobrir i qüestionar. Només així ens adonarem que la vida d'una dona té el mateix valor que la vida d'un home, la d'un pobre que la d'un ric, la d'un blanc que la d'un negre,... la teva i la meva. Aleshores, i només aleshores, començaran a canviar les coses.

EMPATIA. HEM DE TREBALLAR L'EMPATIA.

Ningú tria on neix, ningú tria la seva sort. Per tant, tot allò que no triem, no pot determinar el nostre valor. Hem de ser conscients d'això per avançar: la teva comoditat no val més que un centenar de vides, la teva ideologia no ha de ser necessàriament millor que la seva, no tens dret a jugar amb la seva vida com si fos teva, no pots deixar que la gent mori a la frontera,... Si tu fossis ell/a, creuries que t'estan donant el valor que et mereixes? Podries ser ell/a... Pensa-hi!

--Faig un break per recomanar Podries de Joana Raspall (la versió cantada de la Gemma Humet us posarà la pell de gallina)--

Tancarem l'entrada fent un resum de tot. Actualment, no se li està donant el mateix valor a totes les vides. Això és l'arrel de la majoria dels problemes d'avui dia. Emprant l'empatia i obrint una mica la ment, ens podem adonar que totes les vides valen el mateix. Per tant, quan arribem a aquest punt, començarem a canviar moltes actituds, començarem a fer les coses bé i començarem a tractar totes les persones com a persones. El món serà un indret millor.

Crec que no calen més motius... Tu i jo valem el mateix... és hora de deconstruir per tornar a construir!