EFÍMERS

Societat conformista, emprenyament efímer: així ens defniria.

Cridem 5 dies quan identifiquem un problema. Inundem les xarxes mostrant suport a causes que segons després tornen a restar invisibilitzades. Sortim al carrer, fem soroll i ens queixem; ens sentim bé i altra vegada ens n'oblidem. Perdem batalles perquè realment no les hem lliurades.

Hem arribat a un punt crític, un punt que ens va destruint mica en mica. No estem bé, però tampoc estem malament. Tenim encara molt a guanyar, però tenim també a perdre. Això ens frena. Tal i com explica Daniel Kahneman, preferim evitar pèrdues a aconseguir guanys equivalents perquè perdre sempre té més pes que guanyar. Això és una de les causes que explica l'immobilisme social que estem vivint actualment. Ens manquen referents, ens manca activisme, ens manca la força de la gent.

Som una societat efímera: una societat que identifica els problemes però que no està disposada a fer grans sacrificis per solucionar. Creiem que amb alçar la veu una setmana ja està tot fet. Malauradament, no és pas suficient. Cal constància. El món no s'arregla en quatre setmanes.

On és Palestina? On és Israel? On és Colòmbia? On són els nostres drets? On són les retallades? On són els preus exorbitants? On és La Manada? On són els Papers de Panamà? On és la corrupció? On és el rei? On és Síria? On són les 28 dones assassinades? On són les refugiades? On és el plàstic del mar? On són les guerres? On és la pobresa? On és la fam? On són els minerals de sang? On són els temporals? On són les desigualtats? On és el col·lectiu? On és el conill Ralph? On és el gel que es fon? On, on,... on som? Ens n'hem oblidat? Ens hem oblidat? Ens necessitem.

No veieu que tot l'esmentat perdura? Desaparèixer del focus mediàtic no implica desaparèixer de la realitat. No arribem mai a sortir de la caverna. Cal obrir els ulls, deixar el sencionalisme i posar-nos a treballar. El món no el canviarem amb quatre piulades a Twitter des del sofà. Hem d'anar més enllà. Han de ser petits esforços que sumats ens proporcionin els grans canvis que desitgem. Podem fer-ho. És necessari només canviar les dinàmiques a què estem acostumats, deixar enrere els emprenyaments efímers i canalitzar les nostres energies en moviments eterns. Som a temps.

Avui proposo que fem tots primer un exercici de mirar dins nostre, d'identificar aquestes conductes, d'analitzar si ens sentim identificats amb l'exposat i, si de veritat hi ha res que ens preocupi, de començar a canviar. No cal que ens impliquem al 100% ni que ens sentim culpables per no fer-ho; som humans i no podem arribar a tot. Però potser el que sí podríem fer és triar cada dos mesos una causa i anar-ne fent un seguiment, veure com evoluciona, llegir autors que parlin del tema, fer publicacions per recordar als nostres seguidors que encara persisteix el problema, mirar com podem contribuir-hi,... i així mica en mica. Serien unes sis causes l'any que requeririen una mica més d'implicació i acció per la nostra part. És un esforç que podem fer, oi?

Societat inconformista. La lluita ja no és efímera. Tenim el poder.