COM ESTÀS?

No vessa sang. En cap moment s'ha sentit un "crec". No es veu. Fa mal. Hi és.

No ens hem cuidat prou. Ningú ens ha ensenyat. Menja sa, dorm, fes esport,... ja està? Això és tot? Definitivament, no. Som cos i ment. Tinc la sensació que, massa vegades, la segona no existeix. Ens amoïna només allò que podem tocar i veure. L'invisible sembla que no ens afecta. Hi és.

Com estàs? No, no em responguis un "bé". De debò, vull saber com et sents. I, si ho saps, vull saber també el per què d'aquests sentiments. Ets feliç? Què et fa estar trist? Què t'espanta? Què et dibuixa un somriure? Explica'm-ho. No cal que ho amaguis. No sé si ho sabies, però pots estar malament. M'agrada quan somrius, però m'agrada també quan plores. Ets humà. Tens cor i cervell. Hi és.

S'ha trencat un os i va al metge? Exagerat! Li han posat punts perquè s'ha fet un trau? Dramàtic! Li han diagnosticat càncer? Segur que l'ha desenvolupat per cridar l'atenció! (...) Podem deixar d'invalidar les nostres emocions? Podem donar-li a la salut mental la importància que es mereix? Hi és.

Des que som petits ens diuen que hem de ser forts, que hem de ser valents, que hem de ser feliços. Mai però, ens expliquen que fort és aquell que cau; que els valents també tenen por; que la felicitat es comprèn de moments de tota mena. Som persones, no perfectes. I, carai, que maco és no ser-ho! Només ens cal acceptar-ho. Hi és. 

Atura't. Mira't al mirall. No hi ha pressa. Pensa. Pregunta't com estàs. Pregunta-li com està. Compartiu. Abraça. Riu. Plora. Respira. Fora vergonyes. Demana ajuda si la necessites. T'entenc. No estàs sol. Ens passa a tots. Hi és.

La salut mental importa. Cuida't i estima't!

Som amb tu.