PENSAMENTS

No vessa sang. En cap moment s'ha sentit un "crec". No es veu. Fa mal. Hi és. No ens hem cuidat prou. Ningú ens ha ensenyat. Menja sa, dorm, fes esport,... ja està? Això és tot? Definitivament, no. Som cos i ment. Tinc la sensació que, massa vegades, la segona no existeix. Ens amoïna només allò que podem tocar i veure. L'invisible sembla que no ens afecta. Hi és. Com estàs? No, no em responguis un "bé". De debò, vull saber com et sents. I, si ho saps, vull saber també el per què d'aquests sentiments. Ets feliç? Què et fa estar trist? Què t'espanta? Què et dibuixa un somriure? Explica'm-ho. No cal que ho amaguis. No sé si ho sabies, però pots estar malament. M'agrada quan somrius, però m'agrada també quan plores. Ets humà. Tens cor i cervell. Hi és. S'ha trencat un os i va al metge? Exagerat! Li han posat punts perquè s'ha fet un trau? Dramàtic! Li han diagnosticat càncer? Segur que l'ha desenvolupat per cridar l'atenció! (...

Societat conformista, emprenyament efímer: així ens defniria. Cridem 5 dies quan identifiquem un problema. Inundem les xarxes mostrant suport a causes que segons després tornen a restar invisibilitzades. Sortim al carrer, fem soroll i ens queixem; ens sentim bé i altra vegada ens n'oblidem. Perdem batalles perquè realment no les hem lliurades. Hem arribat a un punt crític, un punt que ens va destruint mica en mica. No estem bé, però tampoc estem malament. Tenim encara molt a guanyar, però tenim també a perdre. Això ens frena. Tal i com explica Daniel Kahneman, preferim evitar pèrdues a aconseguir guanys equivalents perquè perdre sempre té més pes que guanyar. Això és una de les causes que explica l'immobilisme social que estem vivint actualment. Ens manquen referents, ens manca activisme, ens manca la força de la gent. Som una societat efímera: una societat que identifica els problemes però que no està disposada a fer grans sacrificis per solucionar. Creiem que amb alçar la veu...

 Hola! No sé ben bé com funciona això, però ho intentarem: Soc l'Andrea. Vaig néixer el 22 de juny de 2002. Visc a Mollet. Sé que tampoc he dit gaire, però crec que amb aquesta informació ja podem començar a entrar en matèria. Us explicaria una mica quina serà la dinàmica del blog, però, amb tota sinceritat, no ho sé ni jo. Senzillament, volia tenir un espai on poder anar compartint els meus pensaments sobre diferents temes. Em faria il·lusió que m'anéssiu llegint i donant feedback i crear així un espai dinàmic, sa i d'aprenentatge i creixement mutu.  I crec que ja no em queda gaire més a afegir...  Moltes gràcies i fins aviat!