LA PARTICULARITAT DELS POBLES
Camines i només veus totxanes perfectament alineades. Un horitzó d'edificis i formigó. Una uniformitat sense caràcter. On pares? No ho saps. No el reconeixes. El poble no és el mateix. Han venut la seva essència com si d'una partida de Monopoly es tractés. No tot s'hi val. Quin preu hem de pagar per créixer? Per què volem més habitants? La natura, els solars i les construccions històriques esdevenen blocs de pisos sense personalitat. És aquest el model de municipi que volem? La recaptació de l'IBI i d'altres taxes municipals incrementarà, però què farem amb tots aquests diners? Més edificis? I els habitants actuals, com se'n beneficiaran? La construcció massiva i poc planificada d'habitatges arrabassa la identitat dels pobles. Es trenca amb la línia estètica. S'elimina la idiosincràcia del muncipi. Mica en mica, ens l'anem sentint menys nostre. Ens sentim menys part d'ell. Han esborrat els records i erradicat els espais que antany eren de vida i...